El final de Santa Tecla no només es va viure a la Rambla Nova i a la plaça Corsini, sinó que va començar al Nou Estadi. Immillorable aportació del Nàstic a les Festes amb una victòria per 2-0 davant el Sabadell per refermar el lideratge en solitari. En un partit on van passar moltes coses i amb un ambient tens i calent, els de Dani Vidal van fer gala del seu estat de forma.

La realitat és que el Sabadell és l'equip que més ha inquietat el Nàstic en els cinc primers partits de lliga. A la primera meitat, els arlequinats van rondar força la porteria d'Alberto Varo, sense gaire encert, això sí. També van ser prou tímides les arribades dels de Dani Vidal. El Nàstic s'apropava a la porteria vallesana, però no tenia ocasions clares.

JAUME JARDÍ, MURRI

Amb el partit molt travat, al quart d'hora de joc de la segona meitat, el Nàstic va aconseguir trobar el desllorigador. Jaume Jardí, en una excel·lent pressió alta, va ser el més murri de tots per endur-se una pilota davant el malentès entre Amelibia i Ortolà i fer l'1-0. El gol ho va canviar tot.

SENTÈNCIA PER PRIMER COP

Efectivament, aquí hi va haver la gran diferència amb les primeres jornades: els de Dani Vidal van ser capaços de tancar el partit. A quinze minuts del final, Andy Escudero va servir una falta lateral amb rosca cap a la porteria. Sovint són més perilloses quan no la remata ningú que quan sí que ho fan, i aquest va ser el cas. La pilota va anar directament a dins per posar el 2-0.

Un resultat que hagués pogut canviar de seguida, però que Alberto Varo, amb una brillant intervenció, va deixar en un no res. A la contra va arribar el punt culminant: l'expulsió de Monroy com a últim home per evitar la sentència grana. A partir d'aquí, el Nàstic en va tenir alguna més, sense èxit. Quatre victòries en cinc partits i tres de tres al Nou Estadi, que és un fortí. Els de Dani Vidal tenen dret a somiar.