El ple de l'Ajuntament de Montblanc d'aquest dimecres va frustrar la decisió de quatre regidors de tenir grup propi per Esquerra Republicana i va evidenciar, encara més, les desavinences entre els membres del govern. El vot de qualitat de l'alcalde Josep Andreu va ser decisiu per bloquejar el moviment i per mantenir la marca d'Agrupament Catalanista. A efectes formals, tot es manté igual, però amb un govern trencat i la meitat de mandat en dubte.

Es proposava dividir el govern entre ERC i quatre regidors que passarien a ser no adscrits

El ple va enterrar les poques confiances que poguessin quedar entre els regidors del govern i tensa encara més les coses. Els quatre regidors d'Esquerra van perdre la votació per canviar el nom del grup municipal i actuar per compte propi sota les sigles d'ERC. Els altres quatre membres del govern, inclosa la no adscrita Núria Besora, van votar en contra del canvi de nom del grup municipal. Josep Andreu, amb el vot de qualitat, va desempatar el punt. L'oposició es va abstenir argumentant que és una qüestió interna del govern. 

I ara què? 

El govern es mantindrà com fins ara, amb els set regidors aplegats a Agrupament Catalanista i Besora com a no adscrita. La diferència és que si ja hi havia desavinences, ara la relació entre els dos blocs, els afins a Junts i els republicans, sembla insostenible. Els retrets i les acusacions creuades van ser constants i van treure a la llum que les relacions dins del govern ja fa temps que són complicades.

Oriol Pallissó, portaveu dels regidors que es mantenen a ERC, també va carregar contra Santi Porta per haver mantingut l'acta de conseller comarcal, tot i deixar Esquerra, i va assegurar que Núria Besora no pot ser membre del govern sent regidora no adscrita. Al seu temps, Josep Andreu i Francesc Benet van fer una defensa del projecte d'Agrupament Catalanista com una fórmula d'èxit que ha destacat, des del 2007, per aplegar diferents sensibilitats polítiques. 

Després d'aquest nou episodi, la governabilitat a Montblanc penja d'un fil. A l'espera de nous moviments, la pregunta que sobrevola la casa de la vila és: i ara què?