Són tan sols 270 metres de carrer, però ja acumula una quinzena de locals comercials buits. El darrer, la Pastisseria Palau, que va abaixar la persiana el passat cap de setmana. El carrer de la Unió ha estat durant moltes dècades una artèria comercial de la ciutat, una via amb un estat de salut de ferro. Des de fa uns anys, però, s'ha anat apagant.

És un peix que es mossega la cua. Com més comerços tanquen, menys atractiu és el carrer. Un altre dels problemes és el preu dels lloguers dels locals. Pels qui ja hi són, costa tirar endavant. Pels nous interessats, la suma de diners espanta.

El problema és accentuat al carrer de la Unió, tot i que és un fet estructural. Ara, els negocis tradicionals reivindiquen el seu paper. No tot depèn d'ells, però: els comerciants també reclamen un impuls institucional. Malgrat tot, hi ha algun fil de llum, ja que recentment s'ha rehabilitat algun local. Mentre hi ha vida, hi ha esperança, diuen. Una dita a la qual s'aferren els veïns i comerços del carrer de la Unió.