Les administracions busquen eines per fer tornar a pagar els usuaris i finançar així el manteniment de les vies ràpides, també per seguir les directrius europees de contaminació. Mentre això no arriba, calculem l'estalvi dels usuaris.

Una dada: anar i tornar per via ràpida, cinc dies a la setmana, entre Salou i Barcelona suposa una despesa de 438 euros. Això serà història a partir de dimecres amb la supressió dels peatges de l'AP-7, també de l'AP-2.

Obviem la Via-T, que redueix el cost estàndard entre un 5 i un 50%, i imaginem que hem de desplaçar-nos des de Montblanc a Saragossa, per motius laborals, una setmana qualsevol de dilluns a divendres. La factura ascendirà a 206,50 euros. Si fem el mateix des de Vila-seca, aquesta pujaria 100 euros més. Si utilitzem un mitjà de transport pesat, l'import a pagar serà de 686 i 407,50 euros, respectivament.

Són tan sols dos exemples del que ja serà història des d'aquest dimecres i amb l'aixecament de les barreres de l'AP-7 i l'AP-2, les dues branques principals de connexió automobilística de la demarcació de Tarragona amb la resta de Catalunya i l'Aragó.

El govern estatal allibera així gairebé 500 quilòmetres d'autopista de peatge; 262 pertanyen a l'AP-7 i 215, a l'AP-2. Es tracta de concessions que s'allarguen en el temps durant mig segle i després de tres pròrrogues encadenades.

El preu d'un trajecte d'anada fins a Barcelona en vehicle lleuger va de poc menys dels set euros a gairebé els 11, i la despesa per connectar amb Lleida, dels 7 als 17. Aquesta xifra es dispara si volem arribar fins a Alfajarin, parada prèvia a la capital aragonesa, Saragossa. Els vehicles de gran tonatge afronten tarifes que poden multiplicar per dos amb escreix el cost total.

Des del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana preveuen que l'ús de totes dues carreteres, que registren ja 13 milions de desplaçaments, s'incrementi. Així, l'estalvi acumulat per part dels usuaris serà major als 750 milions d'euros.