Comparem, literalment, quina era la situació el 20 d'agost del 2020 amb la d'avui, 365 dies després. I sí, els indicadors d'avui són entre tres i cinc vegades més negatius que els d'ara fa dotze mesos.

Si no fos per la vacuna, la societat ja seria molt diferent de com la coneixem, encara que portem un any sencer d'adaptació obligada. I, tot i la vacuna, la guerra amenaça amb nous fronts a partir de la tardor.

Atents a la dada, avui hi ha una trentena de pacients crítics al Camp de Tarragona, cinc vegades més que el 20 d'agost del 2020 i malgrat que la campanya de vacunació, com explicàvem ara, avança immunitzant parcialment gairebé el 80% de la població vacunable.

També tripliquem el nombre total de malalts a planta. Per què? Perquè el virus ha disposat de terreny per canviar de roba més de pressa que nosaltres amb variants volàtils com la Delta.

I perquè, no ho oblidem, hi ha col·lectius "antivacuna" a qualsevol sector, inclosos els que lluiten des del món sanitari per acabar amb el coronavirus. L'UCI, per cert, ha deixat de ser una zona "exclusiva" per a la gent gran.

Fa un parell de setmanes que la incidència acumulada baixa. Fins aleshores, el virus va disparar-se per la reobertura del juny i l'esclat festiu de Sant Joan. Estem menys malament que fa un mes, però el valor que marca el grau d'afectació a set dies se situa molt per damunt del de finals de l'agost de l'any passat, especialment entre els menors de 50 anys, els qui menys han visitat els punts de vacunació.

Paral·lelament, és un estiu amb més negoci turístic, lluny de la mobilitat del 2019 i clarament per sobre del 2020. És a dir que hem jugat més números d'accelerar una inevitable sisena onada a principis de setembre.

En 365 dies, hem anat dels 400 morts als gairebé 1.200 i dels 3.000 positius als 58.500. Cert és, però, que abans no hi havia contagis perquè tampoc teníem prou eines per detectar-los. I tornem a les vacunes per acabar just aquí: fa un any ningú s'havia punxat, l'únic camí per posar fre a la COVID.