El Nou Estadi sempre guanya les finals

La grada no podrà omplir-se perquè les restriccions no ho permeten, però serà com una d'aquelles tardes especials en què la comunió entre l'aficionat i el futbolista ha de dirigir el destí cap a la victòria. L'última dècada ens ha deixat molts partits similars, ja fos per pujar a Segona o per no baixar a la Segona B, i el final sempre ha estat satisfactori: quan el Nàstic s'ha jugat el futur a casa, ha respost.

Va succeir a la categoria de plata contra el campió Rayo Vallecano i davant l'UCAM els anys 2018 i 2017, respectivament. Van ser les últimes salvacions abans de tornar al pou del futbol amateur.

La Segona B, però, és on ubiquem algunes de les imatges més preuades de la història recent del club. Una d'elles, el 3-1 contra l'Huracan València, el 2014, que va certificar el passi al "playoff" d'aquell equip de Vicente Moreno que va naufragar posteriorment a Llagostera.

ESTADI 27 ABRIL

És l'exemple més similar al que hauria de ser el duel de diumenge contra l'Alcoià: un cara o creu previ a moltes altres finals posteriors. Però un cara o creu en què cal complir amb nota.

Fa 10 anys que el Nou Estadi va experimentar dos dels instants més intensos de la seva dilatada trajectòria. Van ser els triomfs contra Albacete i Elx en les penúltimes jornades del 2011 i el 2010, respectivament. Dues permanències més a la Segona Divisió.

Perquè quan el Nou Estadi rema, tot és una mica més senzill. Diumenge a les 19.15 hores, Nàstic-Alcoià amb l'equip en zona d'accés a la promoció i amb les baixes segures per cinc grogues de Carlos Albarrán i Fausto Tienza.