Just quan fa un any de la sentència condemnatòria als membres del govern català pel referèndum de l'1-O i els aldarulls posteriors, encara queda l’altre gran judici obert per aquells fets. Es tracta de la causa contra els comandaments dels Mossos d'Esquadra, entre ells el llavors secretari general d'Interior, el vallenc Cèsar Puig. La Fiscalia demana 10 anys de presó per sedició o una multa per desobediència.

El passat 17 de juny quedava vist per sentència el judici a l'Audiència Nacional contra els màxims responsables dels Mossos d'Esquadra la tardor del 2017, durant la concentració a les portes del Departament d'Economia del 20 de setembre i el referèndum de l'1 d'octubre. Ho feia amb la intervenció de l'advocat de l'exsecretari general d'Interior, el vallenc Cèsar Puig, que defensava la seva innocència i en demanava l'absolució.

La resta d'acusats són el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, el director de la policia catalana, Pere Soler, i l'intendent del cos, Teresa Laplana.

Per a Puig, Trapero i Soler, la fiscalia demana 10 anys de presó per un presumpte delicte de sedició, després de rebaixar un any la pena demanada anteriorment per rebel·lió. A més proposa una altra possible rebaixa a una multa i una pena d'inhabilitació si finalment no se'ls condemna per sedició sinó per desobediència.

Un judici que es va allargar durant gairebé sis mesos a causa de la pandèmia. Abans de la seva interrupció, al mes de gener, Puig va tenir l'oportunitat de defensar-se davant el tribunal, assegurant que les seves funcions eren purament de suport logístic al cos de Mossos d'Esquadra i que mai va tenir responsabilitats vinculades a l'operativa de la policia catalana

Ara s'està a l'espera que en les properes setmanes es pugi conèixer una sentència que té un antecedent clar en la que va condemnar per sedició als membres del govern català empresonats pel procés