Es fa estrany veure'l a casa perquè va marxar d'ella obligat durant un mes i mig fins que les obres de substitució del paviment van enllestir-se. El Salou ja trepitja el parquet del Milà i ho fa amb energies renovades pel triomf de la setmana anterior a Alginet i amb el respir que ofereix l'aturada de la LEB Plata fins al 20 de novembre, quan visitarà Cartagena.

Serà el setè i darrer desplaçament consecutiu abans de debutar com a local el dia 27. Va ser un procés lent, veloç per la implicació de l'Ajuntament a l'hora de fer possible les obres, però etern per a una plantilla que sobreviu a empentes i rodolons, de pavelló a pavelló, fins aquest dijous.

Els instants inicials de l'entrenament van ser molt intensos; aquí gairebé sempre ho són, però aquest cop el mateix entrenador, Jesús Muñiz, reflectia en cada moviment que recuperar el Pavelló Salou Centre és motiu gairebé per a l'eufòria.

La classificació podria ser millor, però el balanç de dues victòries de sis possibles permet que el CB Salou afronti en condicions decents un futur en què jugarà molt més a casa que no pas fora d'ella. I el factor pista pot ser la diferència entre salvar-se o no.

Justinas i Barksdale no van exercitar-se amb la resta de companys, a l'espera de reincorporar-se la setmana vinent, quan es preveu que Iker Montero, inèdit encara, pugui disposar de l'alta competitiva i sumar els seus primers minuts a pista.