Tarragona posarà en marxa l'1 de gener del 2025 la Zona de Baixes Emissions. És a dir, d'aquí a un any ja es limitarà l'accés dels vehicles més contaminants al centre de la ciutat. El govern municipal opta perquè es desplegui amb algunes excepcions i de forma gradual per no perjudicar el comerç i l'economia local. La proposta és que entri en vigor amb un horari discontinu de 12 hores els dies laborables. Així les restriccions s'aplicarien de 7 del matí a 7 del vespre.

La lletra petita del funcionament d'aquesta Zona de Baixes Emissions s'està negociant ara. Aquest dimecres acabava el termini per presentar esmenes a l'ordenança reguladora i el pròxim 18 de gener els partits s'asseuran per debatre la normativa. La intenció del govern és portar el text al ple municipal del mes de febrer. 

Per rebre el finançament d'Europa, la instal·lació de tots els equips, que ja s'han licitat per 2 milions d'euros, ha d'estar enllestida a finals d'any i, de fet, la setmana vinent ja es podria adjudicar el contracte a l'empresa guanyadora. Pel que fa a l'apartat polític, el PSC tampoc preveu grans entrebancs. La proposta d'ordenança, això sí, ha rebut diverses esmenes.

L'OPOSICIÓ DEMANA ALGUNS CANVIS

Des de les files d'Esquerra Republicana es demana que l'alcalde no pugui decidir unilateralment les excepcions de qui ha de complir amb la Zona de Baixes Emissions. També destaquen que les grans empreses i les administracions han de ser les primeres a donar exemple amb la seva flota de vehicles i, finalment, vinculen el text al compromís de continuar desplegant una mobilitat més sostenible, com carrils bici o aparcaments dissuasius.

En Comú Podem voldria ampliar els carrers afectats i també l'horari de funcionament fins a les 8 del vespre tots els dies de la setmana. També proposen reduir el nombre d'autoritzacions puntuals per accedir a la Zona de Baixes Emissions i demana retallar la data límit perquè alguns tipus de vehicles aconsegueixin l'autorització ambiental. En alguns casos es dona marge fins al 2027.

Contràriament, des de Junts per Catalunya valoren positivament que hi hagi aquest temps perquè la població es posi al dia i asseguren que no han presentat esmenes al text perquè, justament, volien incidir en la progressiva aplicació de les limitacions, que ja es contempla.  El Partit Popular tampoc hi ha dit res al respecte perquè esperen algunes informacions, com l'estudi econòmic, la justificació del perímetre afectat i el detall de quins vehicles de titularitat pública es permetrà circular sense complir amb la normativa. 

COM SERÀ LA ZONA DE BAIXES EMISSIONS? 

La Zona de Baixes Emissions ocuparà una àrea superior a 180 hectàrees del centre de la ciutat. Agafa des d'una mica més enllà de la Imperial Tarraco fins al balcó del Mediterrani, la Part Alta i la Part Baixa de la ciutat. L'Avinguda de Catalunya, l'Avinguda de l'Argentina, el Carrer de la Reina Maria Cristina, el Passeig de Torroja o els carrers Comerç i Barcelona delimitaran aquesta àrea on no hi podran circular certs vehicles.

En tots aquests carrers, als que delimitaran la Zona de Baixes Emissions, s'hi instal·laran lectors de matrícules, que són els que detectaran si els vehicles compleixen o no amb la normativa. IMATGES -  En total, hi haurà càmeres en 44 punts que controlaran l'accés i la sortida. També es desplegaran sensors de qualitat ambiental i acústica. En concret, s'han previst 6 noves estacions de la qualitat de l'aire que haurien de detectar, com a mínim, la presència de 8 gasos i 3 tipus de partícules en suspensió.

D'altra banda, més enllà de la vigilància, també hi hauran equips informatius de cara a la ciutadania. S'instal·laran panells dinàmics amb l'estat del trànsit, rutes recomanades, els indicadors ambientals o restriccions de circulació. Això també es podrà seguir a través d'un web i una aplicació per als mòbils. Amb la posada en marxa de tots aquests sistemes, l'Ajuntament també activarà una plataforma de dades que permetrà per controlar la Zona de Baixes Emissions. La setmana vinent es podria adjudicar ja tots aquests treballs de posada en marxa. La inversió supera els 2 milions d'euros, finançats amb els fons Next Generation.