De les cinc vegades en què el Nàstic ha anat per darrere en el marcador aquesta temporada, els grana només han estat capaços de reaccionar i igualar l'electrònic en dues ocasions. La primera, ja fa molt temps: va ser en la segona jornada, quan Pablo Fernández va ser capaç d'igualar la diana del Rayo Majadahonda. Aquell dia, els de Dani Vidal van tenir opcions de, fins i tot, guanyar.

El segon cop que el Nàstic ha empatat un partit que perdia va ser més recentment. Un inici fatídic de segon temps en la jornada 9 va posar els grana per darrere al Nou Estadi contra el filial de la Reial Societat. Pablo Trigueros va fer el 2-2. Tot seguit, els de Donosti es van quedar amb un menys, però els tarragonins no van poder completar la remuntada.

Són dos partits en què el Nàstic ha pogut minimitzar els danys i quasi donar la volta a l'electrònic. La situació, però, és més preocupant en els darrers tres partits lluny de Tarragona: tots tres perduts. A Fuenlabrada, en la jornada 8, els de Dani Vidal es van avançar amb gol de Borja, però a un quart d'hora del final, va encaixar dues dianes consecutives dels madrilenys. Com a mínim, aquell dia el Nàstic ho va intentar.

SENSACIONS A PITJOR

No ha passat el mateix a Riazor i Tajonar, els dos partits més recents com a visitants i, de fet, les dues últimes jornades. A casa del Deportivo, el Nàstic va fer una bona primera meitat; en la segona, Varo va evitar una contundent victòria gallega. Un cop encaixat l'1-0, els grana no van mostrar cap símptoma de resposta. Poques aproximacions i encara menys ocasions.

I a casa de l'Osasuna Promesas, guió força semblant. Primera meitat decent, amb ocasions i opcions. La segona no va començar malament, però tot es va tòrcer al minut 65 amb el gol dels navarresos. A partir d'aquí, el Nàstic va anar desapareixent. La rematada al travesser de Nacho va ser més aviat una excepció mirant el lleuger perill provocat. I una dada: els quatre gols rebuts en les tres últimes derrotes venen de centrades al cor de l'àrea.