Diu el músic i humanista Ramon Gener que va ser cosa del destí que es creués amb l’instrument de so vellutat que sempre havia somiat, al barri de Gràcia de Barcelona. Li va fer lloc al menjador de casa prescindint fins i tot de taula i cadires. També atribueix a la causalitat que seguís la pista de l’instrument fins al seu origen, i que el va portar a revisitar la història del segle XX d’una Europa convulsa, en guerra. És la “Història d’un piano”, la primera novel·la de Ramon Gener, mereixedora del Premi Ramon Llull i que va presentar aquest dimarts al Castell de Vila-seca.

LA FORÇA DEL DESTÍ

Sense revelar cap detall de la narració, el magnetisme del també divulgador musical va seduir el públic vila-secà parlant de la força del destí amb referències als més grans de la música com Beethoven o Chopin. Una força del destí que ha entrellaçat els personatges que fan gran la història de l’instrument total. Personatges que abans han estat persones.

És el destí final dels personatges, d’un llibre que també sentencia la sort del piano de cua Grotrian-Steinweg 31.887 perquè, a l’epíleg, Gener hi anticipa les seves últimes voluntats: on anirà el piano el dia que ell ja no hi sigui?