La Moixiganga de Valls ha escenificat la seva representació completa al santuari de la Mare de Déu del Lledó. Ha estat la primera vegada que s’han pogut veure els onze quadres plàstics del ball en aquest espai, tot i la seva arrel marcadament religiosa. Tot i que habitualment, per Sant Joan, els moixiganguers sortien al carrer, les restriccions i la necessitat de control han obligat a buscar un espai alternatiu que ha convençut.

A banda de la solemnitat de la Moixiganga, el tercer dia de festa a Valls també s’ha vestit de sarcasme punyent amb la irrupció dels balls parlats que participen del seguici. I també s’han hagut d’adaptar a un espai tancat i controlat, en aquest cas, l’escenari del Centre Cultural.

Enguany sense el ball de diables, que ja va treure foc diumenge, els encarregats d’ironitzar sobre l’actualitat local han estat el ball de Pastorets, el de Gitanes i el Ball de Vells. El de Pastorets és un dels últims que s’ha incorporat al seguici, recuperat l’any 2012 per l’AMPA de l’Eugeni d’Ors.

El de Gitanes, per la seva banda, és un dels balls que gestiona la Unió Anelles de la Flama. A l’escenari, en aquest cas, els balladors trenen i destrenen les cintes del pal mentre festegen amb un diàleg pujat de to. L’últim dels balls representats, el de Vells, el gestiona el Grup del Teatre Principal. Segurament és el més teatralitzat de tots i també el més punyent amb la política local. La degradació del Barri Antic, el museu casteller i fins i tot l’ascens de la diputada socialista Rosa Maria Ibarra, han format part de la sàtira descarnada d’aquest ball.