Punt final al millor any de la història de la UE Valls, que pretén donar continuïtat a l'ascens a Tercera Divisió que mantingui el projecte en la primera plana del futbol territorial. 

Fa deu mesos la Unió Esportiva Valls va desfer-se d'un gegant del futbol català com el Santboià encadenant sis victòries i 15 jornades sense perdre a la Primera Catalana per col·locar-se segon i en plaça de promoció per pujar a Tercera. La crisi sanitària va precipitar l'ascens com a millor subcampió de la temporada i la inèdita fita per al futbol vallenc, que va estrenar-se així a les lligues d'àmbit estatal.

Joan Antoni Pallarès no va dinamitar pas la plantilla: va confiar en el mateix grup que, des de Segona Catalana, va enllaçar dos ascensos en 12 mesos: gent inexperta i barreja de veterania amb vells coneguts del futbol local nouvinguts a l'estiu.La pretemporada va ser notable amb bons resultats contra clubs d'alt nivell però el començament de la 'nova Lliga' dividida en dos subgrups va ser cruel, sense concessions per a la Unió Esportiva Valls: set jornades i cap triomf. Tot i això, ningú va dubtar de la capacitat del grup per aixecar el vol.

La victòria en el derbi contra la Pobla de Mafumet és ja una de les pàgines daurades de la història de la Unió Esportiva Valls. Va ser l'estímul per creure que guanyar i ser regular a Tercera és encara possible. Pallarès i els seus segueixen a la part baixa de la classificació, en places de fase per la salvació, però l'adaptació comença a ser una realitat.

Passi el que passi d'aquí al juny, la UE Valls vol ser el referent del futbol tarragoní més enllà del Nàstic per edificar un projecte continuista capaç de ser estable a la Tercera Divisió i com a referent dels clubs humils de Catalunya.