Va comptar amb prop d'un centenar de jugadors. Ara, mig segle després, una cinquantena de persones celebren l'aniversari del CF Biafra. Ja extingit, l'entitat va donar a conèixer un petit racó africà: Una història esportiva sense precedents.

Pocs saben que en aquesta regió del sud d'Àfrica també es duen a terme construccions castelleres. El maig del 1967, Biafra  va proclamar-se independent. L'any 70, però, les forces armades nigerianes van reunificar el territori, perseguit pel seu idioma, la seva bandera i la seva religió, la catòlica, enmig d'una majoria musulmana.

Una mica abans, a finals del 69, un grup de joves amants del futbol va aplegar imatges de la flamant república i crear un primer banderí: així va ser la fundació del Club de Futbol Biafra. De Reus al Pla, de Nulles a Tarragona, van instal·lar-se al Vilar dins la Lliga federada d'aficionats i a cavall de l'antiga Tercera Regional.

Van disposar d'un amateur, d'un juvenil i van organitzar tornejos de bàsquet. Biafra va ser un mirall per aquells joves que suportaven el pes de l'última etapa de la dictadura franquista. El sentiment reivindicatiu va acostar Valls a l'altra punta d'Àfrica. La manca de recursos econòmics va esdevenir el final de l'entitat, el 1978. A Biafra ningú en va saber res de tot plegat fins fa poc més d'una dècada, quan una expedició vallenca va visitar el país, parlar amb el cap de l'ètnia i fins i tot assistir al seu funeral.

L'exposició sobre la història del Club de Futbol Biafra pot visitar-se fins al dimarts al Pati de Sant Roc. Dissabte es durà a terme la inauguració oficial de la mostra amb la presència de representants de Biafra i una conferència.