Sense moviments, de moment, a la banqueta, han passat 154 dies des que el Nàstic va confiar a Enrique Martín el futur. I el resultat ha estat desastrós. El discurs repetitiu i les decisions tècniques incomprensbiles han deixat contra les cordes el projecte.

José Antonio Gordillo va deixar el Nàstic com a cuer amb 6 punts en 10 jornades i a 3 de la permanència. L'estratègia de la direcció esportiva durant l'estiu va ser pèssima, confeccionant una plantilla amb greus mancances defensives i sense capacitat de generar futbol. L''overbooking' de cedits i de jugadors amb historial mèdic perillós van ser els trets característics de la ruleta russa d'Arnal Llibert. El damnificat, l'entrenador. Així va aparèixer Enrique Martín, desitjat des que va eliminar el Nàstic a la fase d'ascens a Primera de l'any 2016.

La línia argumental d'Enrique Martín va ser idèntica a l'aplicada a altres equips i etapes. I va començar bé, amb fortuna i victòria davant l'Oviedo. Però va ser un mirall. El següent triomf no va produir-se fins a les portes del Nadal, i més d'una desena d'incorporacions van protagonitzar la major transformació del Nàstic al mercat de l'hivern.

Durant el 2019 el Nàstic ha estat més segur al darrere però s'ha quedat sense el poc gol que tenia. Sadik no compta amb el nivell mínim per substituir Manu Barreiro, i Luis Suárez no té l'olfacte indispensable. Al mig del camp, Imanol, Viti i Thioune han equilibrat la medul·lar però no disposen de perfil ofensiu.

La classificació real és tenebrosa, a vuit de la permanència, però la d'Enrique Martín és gairebé pitjor. Aquí només comptabilitzem la Lliga viscuda amb ell a la banqueta. El navarrès suspèn tant o més que el projecte d'un Nàstic que navega a la deriva cap a la Segona B.