La Catedral de Tarragona continua desvetllant secrets i noves dades dels seus origens. Originalment la zona era un temple de culte pagà de l'Imperi Romà que després es va transformar per donar pas a un temple cristià en època tardorromana i visigòtica. A més s'ha iniciat una nova excavació al jardí del Museu Bíblic.

Les restes humanes trobades a l’absis de la Catedral de Tarragona en l’excavació que es va realitzar l’octubre passat, han resultat ser provinents del segle 5 o 6 després de Crist. Una troballa altament significativa donat que es van trobar en una arqueta funerària datada del segle XV, fet que voldria dir que es van trobar i enterrar juntament amb restes cristianes més modernes. Aquest fet contribueix notablement a la teoria que la zona de la Catedral va patir una transformació urbanística important de zona de culte pagà a l’emperador August, a temple cristià en època tardoromana i visigòtica. Les excavacions que s’estan fent al jardí del museu bíblic pretenen descobrir més dades dels voltants de la Catedral. De fet ja es poden identificar restes d’un mur de tancament dels porticats que rodejaven la zona de culte romana. Una nova zona de treball per continuar aportant llum sobre els orígens de la catedral i els seus voltants. La presentació també ha servit per introduir una nova exposició prevista pel 16 de novembre al Museu Bíblic on es mostraran dues maquetes de la zona de la catedral en època romana i una altra d’època visigòtica. També una vintena de plafons que explicaran els projectes arqueològiques més importants de les catedrals europees.