Amb un peu sencer a la Segona RFEF. El Nàstic no té opcions a Tarazona (2-0) i contra un rival directe que l'avança, el situa en descens i allunya la zona de permanència a dos punts. Ni les sensacions ni el calendari ajuden.

Sota crits de "jugadors mercenaris" s'ha acabat el duel considerat com a una final per a tots dos equips i en què ni la marea grana de 300 desplaçats ha despertat el grup d'un malson fix i que s'accentua fora dee casa, on encadena sis derrotes.

És evident que els jugadors volen perquè està en joc el futur tan col·lectiu com, també, individual; però aquí no hi ha més futbol del que s'ha vist a les cames d'una plantilla molt limitada i que va confeccionar-se sota el verb imperatiu de pujar directament com a campions. I això està passant factura des de fa temps. Una prova del discutible nivell actual és que Pablo Alfaro no ha esgotat els canvis i el darrer d'ells l'ha fet en el minut 97, amb la derrota virtualment consumada.

GUANYAR TOT I ESPERAR

Cubillas ha marcat el primer de la tarda ben aviat, excessivament aviat: per darrere a terres aragoneses des del minut 7 i amb la llosa de la necessitat aferrada a l'esquena la resta del partit. A les acaballes, el minut 93, Busi ha sentenciat un duel en què no ha fet pas mai la sensació que el Nàstic acabaria marcant la igualada.

El Nàstic obre la zona de descens amb 43 punts, dos per darrere del Tarazona i a tres del Juventud Torremolinos. Tant uns com altres disposen de l'average favorable respecte als tarragonins que, a més, afronten una recta final més complicada pel que fa als oponents.

La penúltima jornada i en horari unificat (dissabte, 21 hores), el Nàstic rebrà un Europa que batalla pel play-off i el Tarazona visita un Betis Deportivo que podria estar ja descendit. El Juventud Torremolinos jugarà com a local davant un Múrcia que acumula quatre punts més que els de Pablo Alfaro. El Nàstic no trepitja la quarta divisió del futbol des de la temporada 1990-1991.