Òscar Sanz salva els mobles (2-1) amb el temps pràcticament exhaurit per aconseguir una victòria que planta cara a la por al fracàs que transmeten els jugadors. No guanyar hauria sigut posar un peu a Segona RFEF. 

Queden tres jornades per a l'acabament de la temporada i els de Pablo Alfaro abandonen, a l'espera del Juventud Torremolinos - Atlético Madrileño i el Teruel - Tarazona, la zona de descens. Els tarragonins arriben als 43 punts, amb Tarazona i Juventud Torremolinos situats en els 41 i els 40, respectivament.

Acompanyin o no la resta de camps, guanyar al Nou Estadi contra un acabat de descendir com el Sevilla Atlético era vital per afrontar a l'alça la visita de diumenge que ve a Tarazona (16.30 hores).

L'entrenador del Nàstic va explicar durant la prèvia que el planter del Sevilla té interès i nivell per plantar cara tot i tancar la classificació de Primera RFEF i no tenir possibilitats de permanència.

Els andalusos han donat entrada a diversos efectius poc habituals, alguns molt joves. Els visitants han competit sense complexos per reivindicar-se en un escenari de futbol professional com el Nou Estadi. 

ATEMORITS

El Nàstic té por i això no és criticable, simplement és així. Quan un projecte no està fet per sovintejar la part perillosa i es veu abocat a la pugna per no acabar en el pou, l'aspecte mental passa factura: pesen les cames, les idees no flueixen i la defensa fa figa. 

Els locals han merescut endur-se els tres punts, però ofereixen una versió molt tova que genera dubtes de cara a pròxims compromisos davant rivals de més mida.

Els dos gols del Nàstic han arribat poc abans del final de la primera i la segona meitat, l'1 a 0, en pròpia porta i gràcies a la col·laboració de David López (42'). Semblava que marxar al descans aportaria una certa dosi de calma... Res més lluny de la realitat. En el 50', el Sevilla Atlético ha igualat les forces mitjançant Àlex Costa i després d'un altre error al darrere.

La desesperació s'ha apoderat dels futbolistes i de la grada; els crits de "directiva dimissió" han sigut recurrents i, fins i tot, s'han sentit més enllà del xiulet final. Amb el temps gairebé acabat (96'), el capità Òscar Sanz ha rematat de cap per materialitzar un gol que, si tot acaba "bé" el present curs, serà un dels gols de la salvació. El dubte, saber si aquesta versió del Nàstic és mínimament competitiva per anar a Tarazona i tornar amb el triomf.