El capità no continuarà al conjunt grana. Així ho ha fet oficial el club aquest mateix migdia. Deixa enrere 5 temporades i l'ascens a Segona com a principal èxit.

Nascut el juliol del 1986 a La Canonja, va arribar al Nàstic l'estiu del 2013 després de forjar-se a equips territorials com la Rapitenca i el Reus Deportiu. Amb passat a la Tercera Divisió i amb experiència a la Segona i a la Segona Divisió B amb l'Alcoià i l'Atlètic Balears, va ser un fix de Santi Castillejo i Vicente Moreno, amb qui va patir el sotrac de la final perduda a Llagostera.

Acumula 167 partits de Lliga durant mitja dècada amb 9 gols i 7 aparicions a la Copa del Rei. El gran instant el va viure el juny del 2014 quan va aconseguir el somiat ascens a la categoria de plata.

Comodí a la defensa i al mig del camp va fregar el cim del futbol amb el curs 2014-2015, eliminat a les semifinals del playoff per pujar a Primera.

Des d'aquell moment la dinàmica ha estat descendent, amb dos anys seguits en què l'equip ha fregat el descens a la Segona B. Dilluns Molina lamentava la irregularitat del projecte

També deixava entreveure dubtes respecte a la seva renovació. Amb Xavi Molina marxa l'últim supervivent de la històrica plantilla que va tornar al futbol professional

Carta de Xavi Molina: 

Quan era petit tenia un somni, somiava una cosa que semblava impossible…, però amb molt de treball i sacrifici ara farà 5 anys vaig aconseguir jugar per fi, al Nàstic!

Va ser arribar, i sentir des del primer dia l’estima de l’afició. Aquesta, que malauradament ha patit tant aquestes dues últimes temporades… Però que recordo bé, que també va xalar de valent les tres anteriors! La primera, vam estar a un gol d’aconseguir l’esperat ascens a 2a divisió, a la segona, per fi ho vam aconseguir, amb un any extraordinari de principi a fi!

Impossible descriure la felicitat que sentia. Veure la plaça de l’Ajuntament plena de nastiquers feliços i contents… La temporada següent va ser encara més emocionant, arribant a l’última jornada de lliga en plena lluita per l’ascens directe a 1a divisió, el partit contra l’Alavés, aquell gol que podia suposar una cosa tant bonica per Tarragona, però que malauradament no va ser decisiu… No tinc paraules per descriure com em vaig sentir en aquell moment. Sempre he intentat donar el màxim de mi en tots els aspectes per aquest escut, només espero haver estat a l’alçada.

Ara vull agrair, des del primer a l’últim, a tots el treballadors del club, jardiners, bugaderia, material, oficina, botiga, premsa, televisió, entrenadors futbol base… m’emporto a tots i cadascú d’ells…

Menció especial a la gent del Bar de l’Estadi, que ens han cuidat dia rere dia, com a fills i germans, sou increïbles!

Agrair també a la directiva encapçalada per el president Josep Maria Andreu, i al director esportiu Emilio Viqueira per fer possible la meva arribada al club de la mà de Santi Castillejo. A tots els místers que he tingut i dels que tant he après, Vicente, Merino, Nano, Lluís, Rodri i Gordillo amb tots els seus staff tècnics.

Als companys que molts s’han convertit en amics, gràcies per poder competir cada cap de setmana al vostre costat! Per compartir moments únics al vestidor i ajudar-me quant ho he necessitat, ha sigut un plaer patir i gaudir amb vosaltres!

I per últim, l’actiu més important que té aquest club, vosaltres AFICIÓ, gràcies per tot, i a tots, tant als que els li agrado més com als que no els hi agrado tant… Perquè així es el futbol!  No dubteu mai, que sou part essencial per guanyar partits, ho heu demostrat moltes vegades.

Dit això, i amb l’ànima trencada, ha arribat l’hora de dir adéu, ha sigut una decisió molt complicada, probablement la més difícil que he hagut de prendre fins ara… Però només us puc assegurar que allà on vagi portaré el Nàstic al meu cor, per tot allò que ens ha donat i tot el bonic que ens depararà!

Xavi Molina Arias