Decepció al Nou Estadi després que el Nàstic es deixés empatar al temps de descompte un partit que tenia totalment controlat. Segon cop que el Lugo li empata un marcador de 2 a 0 al conjunt grana. Els de Dani Vidal van perdonar, es van relaxar i ho van pagar car.

EL NÀSTIC DE SEMPRE

Després d'una bona primera meitat el Nàstic va marxar als vestidors amb un avantatge de dos gols. A la mitja hora Antoñín va obrir el marcador amb un xut creuat des de l'interior de l'àrea. Assistència mil·limètrica de Gorostidi i gran control orientat de l'andalús per plantar-se sol davant el porter visitant.

A tres minuts per al descans, Joan Oriol va ampliar la diferència. Després d'una llarga jugada, el capità va deixar la feina mig fet amb una rematada de cap d'autèntic davanter. El lateral mai havia arribat a aquesta xifra golejadora.

Ells dos van tornar a ser protagonistes en una segona meitat nefasta dels tarragonins. Sense res a perdre, el Lugo va arriscar i li va sortir bé.

PER OBLIDAR

Al minut 68, Lizancos va fer el 2 a 1 amb una rematada de cap al segon pal que va entrar per l'escaire.  

Al Nàstic li van aparèixer els fantasmes, però amb tot, va tenir opcions per tornar a sentenciar el partit. La més clara, de penal. Per a sorpresa de tothom, Antoñín va ser l'encarregat de tirar-lo. El davanter no va estar encertat i els nervis es van acabar d'apoderar dels grana.

Al minut 92 va arribar el cop final. Jerry va aprofitar una pilota que ningú va saber refusar per situar el 2 a 2 definitiu i deixar glaçat a tothom.

Marc Fernández encara va tenir l'última en un llançament de falta que va sortir per sobre del travesser.

Al Nàstic se li van tornar a escapar dos punts que haurien pogut deixar molt encarrilat el play-off.