Tarragona no va ser una excepció i, de la mateixa manera que en diversos punts del país, també va viure una manifestació contra les dificultats per accedir a l'habitatge. De la plaça dels Carros i fins a la plaça de la Font es van manifestar entre més de 600 persones segons la Guàrdia Urbana i un miler segons el Sindicat d'Habitatge de Tarragona. Ràbia i indignació per una problemàtica estructural i cada cop més estesa, ja no exclusiva de grans ciutats com Barcelona.

Casa nostra és, especialment sensible a la costa, una zona molt tensionada i on els pisos turístics i la gentrificació van a l'alça. Una combinació letal que cada vegada redueix més el nombre de pisos de lloguer disponibles o en dispara el preu. En aquest sentit, els manifestants reclamaven una regulació dels preus de lloguer per abaixar-los a la meitat.

ELS JOVES, GRANS DAMNIFICATS

El sindicat defensa que els joves treballadors ho tenen cada cop més difícil per emancipar-se; contrasten amb els joves que encara no han fet aquest pas i només estudien. Asseguren que els propietaris de pisos prioritzen contractes curts i sense perspectives d'allargar-se per poder-ne treure més rendiment econòmic. Una problemàtica encara més evident, diuen, mirant als pisos turístics.

I més enllà del preu de l'habitatge, en el blanc de la diana els manifestants també hi posaven els pisos buits. Majoritàriament, aquests a mans de grans tenidors o grans rendistes, des de bancs fins a administracions públiques, passant per fons voltors.