No va ser el CBT dels últims anys perquè cap versió blava dels darrers 12, ja amb Berni Álvarez a la banqueta, va allunyar-se tant del desitjat, independentment del marcador final. Caure amb claredat contra el Roser fa mal perquè els tarragonins no van ser ni l'ombra del que haurien de ser. I la plantilla alça la veu per admetre-ho i entonar el 'mea culpa'.

És el sentiment comunitari dels veterans del grup, ja que molts d'ells han viscut experiències de tots els colors com a integrants del CBT, però fidels a una metodologia de treball per marxar sempre dignes del pavelló del Serrallo. Això no va succeir la jornada anterior i, ara mateix, el menys rellevant és que l'equip s'allunyi a quatre victòries de la zona de 'play-off'. Per poc que desperti la plantilla, tampoc es patirà per la permanència.

L'adéu de Dani Tugores per lesió, la marxa per motius personals de Nicolás Domínguez i l'absència fins ara d'Ousmane han sigut pedres en el camí, però no pas una excusa per al CBT, que apunta ja cap al duel de diumenge a la pista del Olivar, un triomf per sota.