Si ens diuen a l'estiu que el Nàstic marcaria uns números negatius històrics fora del Nou Estadi, vaticinaríem que ocuparia també una plaça a la part baixa de la Primera Federació. I no és el cas... En zona de playoff d'ascens, guanyar quatre partits consecutius a Tarragona neutralitza els resultats com a visitant, amb tan sols dos empats en quatre jornades. Hi ha pressa per capgirar la tendència, però sense que això obsessioni el vestidor.

Números sorprenentment negatius a domicili que igualen els del 2017 i el 2018. L'últim projecte que els va empitjorar, el darrer de Vicente Moreno (2016(. En canvi, resposta immaculada com a local, on el Nàstic ja ha assolit el millor inici en un quart de segle. Diumenge hi haurà l'oportunitat d'engreixar la ratxa amb el duel contra el Linares Deportivo, ciutat que no s'enfronta als grana des de la dècada dels 70, quan encara existia el desaparegut Linares Club de Futbol.

I pendents de l'evolució de Nil: el lateral esquerre va ser baixa en l'empat contra el Castelló per culpa d'un esquinç lleu. Albarrán continua la reincorporació progressiva al ritme de la resta de companys.