D'assegurar-se una plaça a la Primera RFEF a quedar-se fora de la fase d'ascens quan ho tenia tot de cara. Resumim els 11 mesos del Nàstic, una aposta que va engrescar fins fa ben poc i que va acabar de la pitjor manera.

Avui fa onze mesos que el Nàstic va oficialitzar la renovació de Toni Seligrat, que va sumar 20 punts en 15 jornades des de l'acomiadament de Bartolo i l'adéu per la pandèmia. Molt abans la direcció esportiva ja preparava la campanya que tot just s'acaba ara: més temps que mai i l'estructura definida: millor, impossible.

Una desena de cares noves estivals, algunes ja amb passat grana, per cuinar amb pausa el full de ruta i aprendre dels errors de la tornada a la Segona B. El 5 d'agost va arrencar la pretemporada.

Pocs equips van tenir l'opció de treballar amb tant de marge. La Lliga, però, no començaria fins al 18 d'octubre i els partits preparatoris van deixar bon sabor de boca, inclosos els d'una Copa Federació poc desitjada per Seligrat i defensada des del club com a possible via d'accés a la Copa del Rei. Mentre arribaven lentament els fitxatges, el Nàstic va agradar-se i il·lusionar-se.

L'inici de curs oficial, però, ja va generar dubtes amb punxada contra el filial blaugrana i empat sense gols davant el Badalona. Què hauria passat si l'equip no remunta aquell 0-2 de l'Andorra al Nou Estadi en la jornada 5? Competir sense públic aleshores, probablement, va remar a favor de la plantilla i l'entrenador.

De la nit al dia, el Nàstic ja no va perdre més fins que va enllestir el passi a la fase 2. Tot semblava anar rodat, i la no arribada d'un davanter centre referent al mercat d'hivern, petició del tècnic, gairebé una anècdota sense importància.Però el grau d'exigència de la ronda definitiva va ser major i, per primera vegada, alguns rivals van il·luminar les mancances del Nàstic.

Suárez va arrencar bé sota pals però va diluir-se. Guillem Jaime i Lupu, apostes de l'entitat, no van disposar de la confiança de qui mana a la gespa i van fer més nosa que servei.

Per primer cop Seligrat va mostrar-se visiblement neguitós públicament, tot i que mai va deixar de dependre d'ell mateix per accedir a la fase d'ascens. En paral·lel, van anunciar-se renovacions de jugadors que difícilment haurien tingut un paper predominant amb Seligrat el 2022.

La reviscolada de Vila-real va calmar les aigües, el triomf contra l'Alcoià va dissipar les pors i la patacada d'Eivissa va glaçar un projecte que requereix l'enèsima sacsejada i quòrum entre totes les parts implicades, de dalt a baix.