Que la Plata no sigui fugaç

La tornada del CBT a la galàxia LEB ha obert un nou horitzó de possibilitats per al bàsquet de la demarcació. Els resultats esportius acompanyen: ara cal saber si, per fi, el projecte és econòmicament viable a llarg termini.

El 2020 no serà recordat per l'ascens del CBT perquè va arribar gairebé de nit i sense grans anuncis per la primera onada de la pandèmia. Va coure's lentament després de dominar amb solvència l'EBA de principi a final. Quan la fase regular va aturar-se sobtadament, poques hores abans del derbi al Joana Ballart, els blaus disposaven de tres victòries de diferència respecte al segon classificat.

El llarg estiu va ser menys mogut que altres gràcies a la millora de la salut financera d'una entitat que va eixugar el deute de l'última dècada. Poc abans, al juny, Pape Mbaye va dir adéu al CBT i la Federació va confirmar la inscripció de l'equip a la Plata.

Víctor Vinós va ser el fitxatge estrella provinent del Club Bàsquet Valls. Un projecte amb pocs canvis i en què la gran cara nova va ser la més coneguda, la de sempre. Ferran Torres va fer marxa enrere en la seva retirada per seguir al CBT.

cbt 2

Kevin Coronel va adaptar-se bé i David Ndiaye va trigar més del previst a incorporar-se al grup. I la lesió de David Fernández va reduir el nivell a pista, especialment contra els conjunts més forts de la categoria. Però, progressivament, el CBT va completar un pas endavant per acomiadar el 2020 amb un balanç satisfactori de quatre victòries i cinc derrotes. 

La COVID va impedir la celebració dels dos últims compromisos de l'any. La permanència és l'únic objectiu d'aquí a l'estiu vinent. I ser estables és realment la finalitat del CBT, en constant canvi per manca de diners. El Serrallo ha tornat així a lluir en l'àmbit estatal a l'espera de recuperar l'escalf de la grada.

Canvia't al 39 a la TDT