La tornada del CBT a la galàxia LEB ha obert un nou horitzó de possibilitats per al bàsquet de la demarcació. Els resultats esportius acompanyen: ara cal saber si, per fi, el projecte és econòmicament viable a llarg termini.

El 2020 no serà recordat per l'ascens del CBT perquè va arribar gairebé de nit i sense grans anuncis per la primera onada de la pandèmia. Va coure's lentament després de dominar amb solvència l'EBA de principi a final. Quan la fase regular va aturar-se sobtadament, poques hores abans del derbi al Joana Ballart, els blaus disposaven de tres victòries de diferència respecte al segon classificat.

El llarg estiu va ser menys mogut que altres gràcies a la millora de la salut financera d'una entitat que va eixugar el deute de l'última dècada. Poc abans, al juny, Pape Mbaye va dir adéu al CBT i la Federació va confirmar la inscripció de l'equip a la Plata.

Víctor Vinós va ser el fitxatge estrella provinent del Club Bàsquet Valls. Un projecte amb pocs canvis i en què la gran cara nova va ser la més coneguda, la de sempre. Ferran Torres va fer marxa enrere en la seva retirada per seguir al CBT.

Kevin Coronel va adaptar-se bé i David Ndiaye va trigar més del previst a incorporar-se al grup. I la lesió de David Fernández va reduir el nivell a pista, especialment contra els conjunts més forts de la categoria. Però, progressivament, el CBT va completar un pas endavant per acomiadar el 2020 amb un balanç satisfactori de quatre victòries i cinc derrotes. 

La COVID va impedir la celebració dels dos últims compromisos de l'any. La permanència és l'únic objectiu d'aquí a l'estiu vinent. I ser estables és realment la finalitat del CBT, en constant canvi per manca de diners. El Serrallo ha tornat així a lluir en l'àmbit estatal a l'espera de recuperar l'escalf de la grada.