El passat dissabte el sector cultural sortia al carrer per mostrar el seu desacord amb la mesura sanitària que els ha obligat a suspendre activitats i espectacles. Un dels col·lectius més afectats per la mesura és el de les sales de concerts, que ja fa vuit mesos que estan tancades. La seva situació és límit i per això, el sector prepara una campanya de sensibilització.

Des de fa vuit mesos, la vida a l’interior de les sales de concerts s’ha aturat. Ara, els escenaris estan buits, els focus apagats i les pistes de ball buides. Sense públic, sense ingressos i amb la persiana baixada des del mes de març, els empresaris del sector veuen, si es manté el negoci tancat, com perilla el futur d’aquesta indústria.

Igual que la vallenca Red Star, la Sala Zero de Tarragona no fa sonar els seus altaveus des del passat 7 de març. A diferència d’altres equipaments culturals, que superada la primera fase de la pandèmia, van poder reobrir amb condicionants, les sales de concerts, incloses dins l’apartat d’oci nocturn, amb restriccions més estrictes, no han pogut retornar a l’activitat en cap moment. Volen reobrir però, en la situació actual, necessiten i reclamen ajuts a les administracions públiques, sigui a través de rebaixes fiscals o d’ajuts directes.

La demanda és col·lectiva. Les sales catalanes, a través de l’ASAC, volen visibilitzar la seva situació. Preparen a través de les xarxes una mobilització que ja compta amb el suport de les 65 sales catalanes que formen part de l’associació i que també han sumat a la iniciatova sales d’arreu de l’estat. La campanya, que es pot seguir per les xarxes, porta per nom ¿El último concierto?. És un crit agònic per evitar abaixar definitivament la persiana.