Mitja dècada de l'última festa del Nàstic

Tarragona celebrava un ascens fa just cinc anys. L'espai va omplir-se pe d'aficionats del Nàstic, acabat de pujar a Segona. Va ser l'etapa daurada de Vicente Moreno a la banqueta i d'una pila de jugadors que, tot i el pas del temps, ja són inoblidables.

Sembla que fos ahir i, a la vegada, que hagin passat segles des d'aquell dilluns a la tarda en què el cor de Tarragona va pintar-se de grana amb la tornada al futbol professional del Nàstic. 5.000 aficionats, deien les cròniques de l'època, van rebre l'autobús dels campions i contemplar les paraules d'eufòria i agraïment, d'uns herois que van fer-se seu el balcó per últim cop.

Mossa, Xisco, Rocha i Calavera, alguns dels il·lustres d'aquell històric Nàstic omnipotent a la Segona B, la versió 2.0 del que va estrellar-se a Llagostera un any abans. Va ser un juny molt més feliç que el d'ara, sense estat d'alarma i amb estat d'il·lusió permanent. L'oponent de la final va ser el Huesca que va subestimar els tarragonins el dia del sorteig; greu error. L'anada va acabar amb empat sense gols. Bon resultat però tot obert.

onqw

I la tornada, el Nou Estadi va levitar en companyia dels golejadors Rocha, Rayco i Marcos Jiménez De la Espada. El deliri per culminar el merescut ascens dels de Vicente Moreno.

I el vam gaudir, però ni Marcos, ni Xavi Molina ni Vicente Moreno, ni tampoc la resta de jugadors hi són. Poc després, el curs vinent, el mateix bloc amb retocs va acaronar la Primera Divisió. I el que va succeir més enllà d'aquelles dates no és pas tan agradable com per recordar-ho avui. Mitja dècada i el Nàstic a punt d'afrontar un altre estiu de Segona B.