Quatre embarcacions amb un gran valor històric s'han mogut del seu lloc habitual els últims vint anys i en una operativa que va allargar-se durant més de set hores. Ara ja es troben al seu flamant emplaçament, el Tinglado 2. Són naus construïdes el segle XX, alguna d'elles amb prop de vuitanta anys i que deixen l'espai lliure per a la rehabilitació de l'edifici a través d'una inversió de dos milions d'euros que s'allargarà deu mesos.

LES EMBARCACIONS

La primera de les embarcacions, Gussiet Gloriam, de més de 3 metres d’eslora, es tracta d’un bastiment construït amb la tècnica de drassana pel mòdul de Mestres d’aixa de l’antiga Escola Taller del Port de Tarragona, durant els anys 1992-1995. Reprodueix els bastiments tradicionals catalans a rems, anomenats ‘gussiets’ que s’empraven com a bots auxiliars de batiments grans o per a treballs portuaris. Es va construir amb finalitats didàctiques per tal que les persones que la visitessin poguessin veure les diferents fases de la construcció, així s’aprecien les quadernes, la fusta del folre a mig bot, mentre que babord està totalment acabat amb pintura exterior inclosa.

Puça Bruja, també de més de 3 metres d’eslora, és un bastiment a vela i a rems, de petites dimensions i apte per atracar-la a les platges. És la darrera Pulga conservada de les 70 que es van construir entre finals del 1943 i principis del 1948. De característiques similars al balandre Hispania, va ser construïda i dissenyada a Tarragona. Era un bot balandre de fàcil maneig i de cost barat. El buc és l'element original atès que el timó, l'arjau, l'arbre i els rems es van realitzar en el moment de la seva restauració, l'any 1994, quan la família Muller va cedir-lo a l'Escola Taller del Port de Tarragona per formar part després del fons patrimonial del Museu.. Eren embarcacions que no portaven el nom inscrit, sinó un dibuix a l'amura que corresponia al nom. Aquesta és la Bruja. Formava part d'un tipus d'embarcació dissenyada pel mestre d'aixa Sebastià Roch Carles i l'enginyer i aristòcrata Lluís de Muller y de Ferrer i que es van deixar de construir l'any 1948 quan el fill del mestre d'aixa va naufragar amb la pulga Gabina juntament amb Marià Mallol.

La tercera de les embarcacions en aquest trasllat es tracta de la barca de pesca Teresa, de més de 5 metres d’eslora, un bastiment de pesca tradicional del tresmall, palangre i nanses de la costa catalana de ponent, fet a la tècnica de drassana pel mòdul de Mestres d’aixa de l’antiga Escola Taller del Port de Tarragona, els anys 1992-1995. La importància d’aquesta reproducció era recuperar la tècnica constructiva de drassana, a la vegada que incorpora una vela llatina tradicional realitzada pel mòdul de veles de l’esmentada Escola-Taller.

Per finalitzar, la darrera, el Capitán Argüello, de 6 metres d’eslora i quasi 3 tones de pes, és un bastiment tradicional de pesca emprat per activitats d'esbarjo. Construïda amb escues per poder avarar a la platja de Calafell on es feia a la mar el seu antic propietari, l'escriptor, editor i polític Carles Barral. Construïda a les Drassanes de Sebastià Roch de Tarragona, l’any 1956. És l’única embarcació del fons del Museu que va ser adquirida a la família de l’escriptor que recalava a Calafell. El pare de l’escriptor, també vinculat a la literatura, era un entusiasta del món clàssic i per aquest motiu els colors del vaixell i la pintura amb ulls dels rems. Construïda a Tarragona però va navegar per tota la mar catalana perquè mentre hi viatjava amb amics, també hi escrivia el llibre Catalunya des del mar.
Fins a l’any 1999, juntament amb la barca de pesca Teresa van participar en regates de vela llatina per la nostra costa.