Aquest cop la culpa és de la crisi sanitària. El canvi d'emplaçament previst per al maig queda a expenses dels darrers treballs bàsics d'adequació de l'espai i, sobretot, d'un desconfinament esportiu sense data definida..

La multitudinària trobada d'escoles del Club Rugby Tarragona va ser l'últim gran acte previ a la desfeta sanitària, econòmica i social de la COVID-19. Va ser el 8 de març quan el Complex Educatiu va aplegar uns 800 jugadors i jugadores entre 4 i 12 anys provinents de Catalunya i el País Valencià. En aquell moment no podíem imaginar pas que, una setmana després, el president del govern decretaria l'aturada de les activitats no essencials per l'epidèmia de coronavirus. Des de llavors, el Club Rugby Tarragona és un més de la llarga llista de clubs afectats per l'alerta sanitària.

No és tan sols quedar-se sense activitat, és frenar qualsevol projecte a curt termini, el principal d'ells, el famós i gairebé etern trasllat al camp de l'Anella Mediterrània. Previst per al maig tot i que l'equipament no compleix encara amb els requeriments d''una entitat que compta amb 250 integrants, ara queda frenat 'sine die' per culpa del coronavirus. I plou sobre mullat per als voltors.

Els danys econòmics són també greus i es prega l'ajut dels socis, uns 300, per evitar que minvi la massa activa del millor equip de rugby del territori. La Federació Catalana encara no ha suspès les competicions a l'espera del que dicti una Federació Espanyola que no mourà fitxa sense el vistiplau del Consejo Superior de Deportes. Just ara que afrontàvem el tram decisiu, és impossible saber quan es reprendrà la normalitat.