Des del 1865 Salou conviu amb una de les vies més antigues de la Península Ibèrica. L'expansió del municipi va ser posterior a l'arribada del ferrocarril. I amb el pas dels anys, els carrers, veïns i visitants van adaptar-se a moure's dividits, literalment, pel pas del ferrocarril. Dos estudiosos de la història local ens expliquen què ha suposat el tren per a la capital de la Costa Daurada.

Imagineu que aquí tan sols hi ha edificacions puntuals al cantó esquerre i que a la dreta gairebé tot és conreu. Imagineu també que més enllà del pas a nivell Salou, simplement, no existeix. La via sorgeix el 1858 però no entra en funcionament fins set anys després per enllaçar amb Amposta. Obra de Ferrocarriles Valencia-Almansa-Tarragona i que va acabar fusionant-se amb Hierros del Norte.

Per travessar el riu Ebrie calia el permís de la Marina, l'exèrcit. Des del 1868 un pont va enllaçar casa nostra amb València. Va suposar un canvi en la dinàmica comercial de Salou, fins ara tan sols port pesquer a través d'un cabotatge que va fer fallida davant la velocitat del tren.

La urbanització extensiva de Salou, a partir de la dècada dels seixanta, esdevé un problema de convivència entre la gent i la circulació ferroviària que queda absolutament integrada amb el centre de la ciutat. Els negocis també van adaptar-se, obligadament, a la barrera física i altres molèsties.

L'estació, amb reformes, és idèntica a la de finals del Segle XIX. Des d'ahir ha perdut una vida ininterrompuda fins ara, a tocar d'una relíquia, l'antic Carrilet que unia Reus i Vila-seca amb Salou per l'actual C-14. L'abans i l'ara per obrir al complet el carrer més comercial i concorregut de Salou per primera vegada a la història.