Segons un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya, la situació és reversible i s'aplicaran mesures respectuoses amb l'entorn: no s'aixecarà cap dic. Una pèrdua de platja que, això sí, se situa per sota de la mitjana catalana.

De Ponent a la Punta del Cavall, cada racó pateix amb major o menor intensitat una realitat inqüestionable des de fa anys, la pèrdua de metres de platja. Les evidències davant aquest panorama són extremes quan els temporals de Llevant i Garbí prenen el control de la Costa Daurada però, fins i tot en jornades de calma com la d'avui, queda clar que la primera línia de costa no es regenera amb la intensitat adequada.

Fa un any, Salou va encarregar un estudi a la Universitat Politècnica de Catalunya per tal d'analitzar l'afectació costanera pel comportament del mar. Molts dels plans de protecció establerts pel consistori, com la restitució d'arena, no suposen una solució estable a la regressió contínua. L'episodi s'agreuja davant jornades de mal temps com la de divendres passat en què literalment espais com la Platja Llarga van desaparèixer per deixar tan sols les dunes al descobert. La investigació conclou que darrere del problema hi ha només el canvi climàtic.

Salou encarrega ara un segon treball per decidir quines actuacions es poden efectuar per guanyar la batalla al mar i cap d'elles serà artificial: no hi haurà espigons. La pèrdua mitjana de 30 centímetres anuals és inferior a Llevant i Ponent i superior a punts com Llenguadets i Platja Llarga.

Els experts recomanen dur a terme dues revisions anuals de la mida de les platges al setembre i a l'abril com a sistema eficaç d'alarma davant les fluctuacions de l'espai. La regressió del litoral genera dos impactes, el recreatiu i el funcional: la pèrdua d'amplada incrementa la densitat d'usuaris i disminueix la qualitat de l'oferta turística. Paral·lelament, la platja deixa d'erigir-se com a barrera protectora que evita l'entrada del mar fins als terrenys residencials.