El primer cap de setmana de la Setmana Medieval de Montblanc ha estat marcat per la reinvindicació per la llibertat dels presos polítics. Enguany la Diada de Sant Jordi guarda ja un bon regust de boca després d'uns primers dies massius a la festa medieval de Catalunya, que arrencava divendres. El bon temps, calorós fins i tot d'aquest cap de setmana, ha fet que no hi capigués gairebé ni una agulla a la vila medieval de Montblanc.

Quan sonen els tambors al centre de Montblanc, tothom té clar que ha de deixar pas a la comitiva reial, i si és el divendres previ a la Setmana Medieval, amb més motiu, per poder veure per primer cop Sant Jordi, la Princesa, els Reis i els nobles arribar a la casa Desclergue, on cada any es fa el pregó. Aquest cop, amb la ràbia acumulada per les pintades que havien aparegut a primera hora del matí. 

Un pregó encarregat aquest any a la periodista i escriptora Empar Moliner, qui va escollir un pregó en vers per parlar del context polític actual. Això fins que les forces del mal fessin arribada a l'església de Sant Francesc amb la Dracum Nocte, la nit de foc i festa dels més joves amb la qual es dóna la benvinguda al drac. 

Un espectacle on els 7 pecats capitals congreguen bruixes, barjaules, bruixots i geperuts per convocar plegats els 4 elements del drac. Una nit complerta amb la participació de les colles de dimonis de Montblanc i el drac, els diables de Terrassa i bèsties de foc de Cambrils i Tarragona, al correfoc per nucli medieval.

El cap de setmana ha estat massiu, amb milers de visitants a Montblanc, i amb actes tradicionals a peu de carrer i en esglésies i palaus, com el Ple Medieval a l'església de Sant Miquel. Enguany dedicat a reconèixer la trajectòria sardanista a la vila ducal, en l'any de Montblanc, capital de la Sardana 2018.

Tot plegat en les hores prèvies de la representació de la Llegenda de Sant Jordi, al Foradot, amb dues representacions a les 9 i les 11 de la nit, aquesta última en directe per Tac12, i amb 3.000 espectadors entre el públic i 40.000 des des la televisió, amb un moment més simbòlic que la matança del drac, el final amb reivindicació política.