El canvi climàtic està produint un empitjorament de les condicions meteorològiques per fer castells, especialment a l’estiu. És la principal conclusió que s'extreu de l'estudi Reptes del fet casteller davant el canvi climàtic impulsat per la Universitat Rovira i Virgili, a través de la Càtedra URV per a l'estudi del Fet Casteller.
El projecte inclou una anàlisi sobre com ha evolucionat la temperatura en les principals diades castelleres durant les últimes quatre dècades. Per obtenir els resultats es van instal·lar sensors de temperatura i humitat en onze diades castelleres celebrades entre el 24 de juny i l'1 de setembre.
Les temperatures més elevades registrades van ser 34,6 graus a la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès per Sant Fèlix, 34,4 a la plaça de la Vila de Torredembarra per Santa Rosalia i 33,9 a la plaça Vella del Vendrell per Santa Teresa. El que més preocupa als impulsors de l'estudi, però, és que es van superar els 30 graus en set ocasions.
QUIN ÉS EL RANG ÒPTIM PER FER CASTELLS?
Més enllà dels sensors, per a la recerca també es van desenvolupar diferents tallers participatius. Hi van participar deu colles d'arreu del país i fins a 109 castellers i castelleres. Tot plegat, va permetre determinar de manera qualitativa quines són les situacions meteorològiques més favorables i quines són adverses per dur a terme la pràctica castellera. La majoria dels participants van coincidir en el fet que tant la temperatura com la humitat no haurien de ser altes, s'hauria d'evitar la xafogor, el cel hauria d'estar ennuvolat i no hauria de ploure ni fer vent. Els protagonistes van establir un rang òptim per fer castells, dels 18,5 fins als 25,5.
Una vegada superats els 34 graus, la majoria van coincidir en el fet que s'hauria de plantejar aturar la diada o suspendre-la per motius de seguretat del públic, però també dels castellers.
I ARA QUÈ?
Sigui com sigui és que ara caldrà debatre quines mesures d'adaptació s'han d'implementar per fer front a la situació. És cert que l'objectiu principal ha de ser prioritzar la seguretat, però aquí també juga el caràcter identitari dels castells. Per això, caldrà la col·laboració dels castellers, els organitzadors de les diades i l'administració pública.