Aquest dimarts 14 de març es compliran 3 anys des de la declaració de l'Estat d'Alarma amb la qual s'imposava el confinament a tota la població per fer front a l'esclat de la pandèmia de la Covid-19.
Ara, vist amb perspectiva, es va reaccionar a temps i amb els mecanismes adequats? El punt de partida no era bo; no coneixíem exactament el virus i ni com ens podia afectar, tampoc disposàvem del material necessari, ni un sistema prou flexible per fer-hi front.
ES VA REACCIONAR TARD
L'Estat d'Alarma es va declarar dos mesos després del primer cas de la Covid fora de la Xina, sabent ja l'enrenou que havia causat al país asiàtic, i amb un exemple més proper com el d'Itàlia, on la covid ja estava fent estralls. Vam reaccionar tard? El subdirector de Salut Pública al Camp de Tarragona, Conrad Casas, creu que sí perquè no vam fer prou cas dels avisos d'altres països.
Tal dia com avui, de fa 3 anys, les escoles de Catalunya ja estaven buides, s'havia tancat perimetralment l'Anoia pel brot a Igualada i el 14 de març Pedro Sánchez anunciava l'Estat d'Alarma. Dels 15 dies de confinament inicial vam acabar passant a un mes, pràcticament, sense sortir de casa i després les posteriors fases de desescalada amb passos endavant i endarrere. Per Conrad Casas, el confinament de la població s'ha demostrat que va ser necessari, ja que en aquell moment no teníem gaires més eines per combatre el virus i, principalment, passava per reduir les interaccions socials per tal de tallar les cadenes de contagi.
PASSAR PÀGINA DESPRÉS D'UN FORT SOTRAC
Parlem amb Conrad Casas, subdirector de Salut Pública del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.
Amb l'arribada de les vacunes i en la mesura que la població va anar guanyant immunitat vam anar superant pantalles, no sense passar per 8 onades epidèmiques i deixant pel camí un gran desgast. El més cru d'aquest recorregut les, com a mínim, 1.500 defuncions al Camp de Tarragona per culpa del virus i més de 200.000 persones que han patit, poc o molt, el virus en primera persona. Ara, tres anys després, ja li tenim la partida guanyada i, per sort, podem dir que la covid conviu amb altres virus respiratoris. La intensitat de tot el viscut fa que aquell 14 de març del 2020 sigui més llunyà del que realment és.