La incidència per la COVID se situa clarament per sota de la d'aleshores. No es poden llençar les campanes al vol, però per un cop trobem un motiu per ser optimistes en la constant lluita contra la pandèmia.

El setembre del 2020, vam mantenir la respiració davant la reobertura de les aules, tancades a pany i forrellat des del març. Era impossible saber quina seria la conseqüència sanitària de la interacció inevitable entre milers d'alumnes i professors. I tot això, mentre el grau d'afectació d'aquell precís moment era molt més accentuat que l'actual.

El Camp de Tarragona atén avui a planta hospitalària poc més de la meitat de persones que fa 12 mesos, 32 per 61. El nombre de pacients molt greus que requereixen cures intensives també és menor, 12 davant els 16 del 2020.

I les estadístiques són el clar reflex dels efectes de les mesures de contenció aplicades durant gairebé des de l'inici de l'estiu, des del tancament de l'oci nocturn a les limitacions de la interactivitat social. Malgrat que el juliol i l'agost el flux de visitants és enorme, també en crisi sanitària, l'onada que va néixer de la nit de Sant Joan va aplanar-se completament ja fa uns quants dies per alleujar la contínua tensió assistencial existent.

És aviat encara per afirmar que l'inici escolar no ha generat cap reacció adversa des de la lectura 'Covid' i gairebé impossible que no s'acabi notant. Ara bé, la clau és poder controlar les fluctuacions de les gràfiques, les que resumeixen fredament com de ràpid es desplaça el virus pels nostres carrers i les nostres llars.

Un any de diferència entre aquell curs rígid farcit de normes ben acceptades pels més petits i ara, en què la normalitat s'escriu ja amb moltes menys cometes. Des d'un instant i l'altre, 789 defuncions i 54.500 contagiats més.