Les intencions de la consellera Teresa Jordà agraden a les entitats locals i destensa l'oposició per l'allau de projectes d'energies renovables. La titular d'Acció Climàtica va anunciar que a la tardor es modificaria el decret de mesures urgents per l'emergència climàtica. Ajuntaments que fins ara havien presentat al·legacions per frenar els projectes, ara aplaudeixen el gir anunciat i creuen que promet algunes de les demandes que s'han fet des del territori. 

Les entitats ecologistes reclamen que, mentre no s'actualitzi, es paralitzi la tramitació dels projectes. En canvi, els promotors no volen sentir a parlar de moratòries. Des de l'Associació Eòlica de Catalunya, Eoliccat, veuen amb bons ulls la revisió del decret, sempre que no freni la transició energètica. 

Consens amb el territori i repartiment equitatiu

Què vol tocar el govern? Doncs, d'entrada, marca com a indispensable que hi hagi acord de les empreses amb la majoria dels propietaris dels terrenys i que s'informi prèviament als ajuntaments. També vol establir límits per protegir les zones de conreu i fixar topalls de plantes d'energies renovables en una comarca per aconseguir un repartiment equitatiu.

Entre d'altres, el Departament també té la intenció de fomentar la creació de comunitats energètiques participades pels ajuntaments i els veïns. Tots aquests canvis, de moment, convencen a les entitats que fins ara han lluitat contra la massificació de projectes a les seves comarques.

On s'han d'instal·lar les plaques solars i els molins? 

El dilema continua sent on han d'anar a parar les instal·lacions per produir energia. Algunes comarques del sud de Catalunya, com per exemple la Conca de Barberà, ja han insistit que no volen rebre més parcs perquè ja estan contribuint a la generació d'energia. De fet, des de Montblanc, set consells comarcals feien força el passat mes de maig per frenar l'onada de projectes. La revisió del decret hauria de garantir un repartiment més equitatiu. 

Preservar els terrenys agrícoles

Unió de Pagesos, per la seva part, mesos enrere demanava la derogació del decret i ara accepta el diàleg per modificar-lo. La reclamació des del sindicat és que els parcs solars o eòlics no s'ubiquin en finques agrícoles. Com a alternativa, proposa que s'instal·lin plaques fotovoltaiques en terrenys industrials i aprofitant les cobertes de les naus.

El president d'Eoliccat, Jaume Morron, matisa que les cobertes no són suficients per cobrir la demanda elèctrica de Catalunya, calcula que només es podria satisfer un 20-25% del consum que tindrem el 2050. Per això, veu inevitable la creació de grans parcs. En qualsevol cas, pel que fa al repartiment territorial, considera que la fotovoltaica sí que permet distribuir les instal·lacions, però que els molins s'han de situar allà on hi ha vent. Si bé és cert, afegeix, que actualment la tecnologia permet produir eòlica en punts on fa uns anys no era viable.  

 A més d'on, també preocupa el com. Els futurs canvis buscaran un major consens amb el territori. Primer caldrà l'acord amb els propietaris i haver-ne informat als ajuntaments. L'alcalde de Montblanc, Josep Andreu, demana que l'opinió dels ens locals sigui decisiva. 

El Parlament aprova la creació d'una empresa energètica pública

I finalment, qui? Fins ara, principalment, són les grans empreses elèctriques les que estan promovent grans parcs. El govern vol afavorir també la creació de projectes més petits i l'impuls de les comunitats energètiques locals participades per ajuntaments i veïns. En una direcció semblant, el Parlament ha aprovat, aquest dijous, la creació d'una empresa energètica pública, a través d'una moció presentada per la CUP i avalada per l'àmplia majoria de la cambra.