Cèvol Torredembarra i Volei SPiSP afronten un 2021 de garanties a la Superlliga 2. Els dos han allunyat la part baixa i gaudeixen d'una lligueta en què la igualtat i les sorpreses seran constants.

La cara del 2020 va protagonitzar-la el Cèvol Torredembarra amb l'ascens a Superlliga 2: mai havia succeït que el territori disposés de dos representants a la segona divisió del voleibol a Espanya. La creu va ser cosa del Volei SPiSP i no pas perquè no rendís bé la campanya anterior.

Segon i tan sols per darrere d'un Barça de nivell estratosfèric, la cancel·lació per la COVID va impossibilitar que els de Vlado Stevovski disputessin la fase d'ascens tot i ocupar una de les quatre places existents, dues per grup. La Federació va decidir que pugessin directament els dos millors sense valorar que la lliga regular cooperativista va ser molt més exigent. 

L'aturada de la Primera Divisió va simplificar, en canvi, el camí del Cèvol Torredembarra, que no va requerir de cap ronda final per pujar a Superlliga 2 i a les ordres de Christian Vives. En mitja dècada, del no res a pràcticament el sostre del voleibol.

El Cèvol va reforçar-se amb jugadors d'experiència però les incompatibilitats laborals dificulten el dia a dia. L'inici va ser dur amb canvi a la banqueta i amb l'arribada d'Iñaki Bescós i Carlos Mora. Des d'aleshores, jugar és gairebé sinònim de victòria. Si res es trenca a inIcis del 2021, la permanència serà real ben aviat.

La jove plantilla del Volei SPiSP, mentrestant, va adaptar-se al toc de queda amb problemes per les obligacions acadèmiques. Les baixes de Diego Roldán i Isaac Valiño van ser la causa del mal començament de temporada però, a poc a poc, els cooperativistes semblen de nou l'equip fiable de gairebé sempre. 

Històric és ja el primer derbi entre els clubs locals a la Superlliga 2, un duel que es reviurà a finals de febrer i al Baix Gaià amb, possiblement, tots dos conjunts a prop de la part alta.