Els treballs de recerca a la fossa del cementiri de Salomó han donat els seus fruits amb la recuperació de 22 cossos. A l'espera de la confirmació antropològica, les troballes indiquen que es tracta de soldats republicans assassinats durant l'ocupació franquista el gener del 1939. Ara l'ADN esvairà molts dels interrogants dels descendents de les víctimes.

Cinc setmanes de tasques per tancar el cercle perquè ja s'han exhumat 22 persones assassinades fa més de 80 anys en mans del Franquisme i els seus esbirros. La memòria col·lectiva explica que veïns de Salomó van recollir amb un carro els cadàvers estesos a terra per enterrar-os a una fossa cavada expressament al cementiri, aquesta. Les presses per la por a represàlies s'evidencien en el desordre dels cossos al petit espai. Poques sabates, la majoria de persones, descalces; fragments d'una granada, un torniquet, metralla... Detalls esfereïdors captats per l'equip que hi ha treballat des del mes d'octubre.

Ara la Universitat Autònoma de Barcelona extraurà mostres d'ADN per creuar-les amb les ja existents, a fi d'identificar cadascun dels noms i cognoms que s'amaguen entre molt més que simples ossos devorats per dècades d'oblit institucional.

A la fossa hi havia una creu amb dos noms, els de Josep Bellet i Ramon Carné, dos joves soldats. Les nebodes van sol·licitar l'obertura de la fossa a la Generalitat i van facilitar mostres d'ADN per determinar si el Josep i el Ramon estan entre els 22 individus recuperats.

Ja són 33 les fosses que s'han obert gràcies al pla  instaurat el 2017. Compta amb 2.500 mostres d'ADN i uns 400 perfils genètics de restes. El cens de persones desaparegudes quantifica 6.000 casos, però es calcula que unes 20.000 persones romanen enterrades en fosses comunes de la Guerra Civil.