Deu anys després de la proclamació dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, el món casteller té el dobles de colles i ha experimentat un augment del nivell inimaginable. Un punt d'inflexió a l'alça que contrasta amb el que pot suposar l'aturada forçada per la COVID-19.

Primera hora de la tarda del 16 de novembre del 2010, Valls i Tarragona celebren amb les seves colles castelleres la proclamació dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. L'anunci es fa a Kènia, però les mostres d'alegria i satisfacció s'estenen per tot el país a través d'un món casteller en aquell moment format per una cinquantena de colles.

Una proclamació que, al contrari que en altres expressions culturals on es busca protegir-les de la desaparició, agafa als castells en el millor moment de la seva història. Un moment que l'efemèride no va fer més que donar un altre gran impuls per estendre tant quantitativament com qualitativa el món casteller, que ha viscut en els darrers deu anys fites inimaginables.

Des de la Coordinadora de Colles Castelleres creuen que, a més, d'aquest creixement, la distinció ha ajudat a protegir els valors únics del fet casteller.

MOMENT DIFÍCIL

Deu anys després, amb un centenar de colles en actiu i milers de persones integrades en la pràctica castellera, els castells s'enfronten ara a un altre gran punt d'inflexió provocat per l'aturada forçada per la pandèmia. 

De cara al futur i encara relacionat amb la distinció patrimonial, des de la Coordinadora reclamen a la Generalitat que es tiri endavant la proposta de llei de protecció dels diversos patrimonis immaterials de la humanitat de Catalunya, encallada des de fa temps al Parlament.