Les pernoctacions hoteleres del juny van suposar poc més del 3% de la demanda assolida l'any passat a Tarragona i, pel que fa en concret al mercat internacional, a Catalunya la despesa del turista estranger va caure un 98,5% en comparació amb el 2019. Un daltabaix econòmic, doncs, sense precedents que castiga l'activitat associada amb el turisme i planteja la necessitat de trobar camins alternatius per al sector. Aquestes són algunes de les conclusions que es desprenen de l'anàlisi del director de la Càtedra d'economia Local i Regional de la URV, Juan Antonio Duro.

L'ocupació hotelera a la demarcació de Tarragona va ser irrisòria el mes de juny. La caiguda, respecte al 2019, va ser pràcticament del 97%. Un cop dur per a una destinació amb una gran oferta i que depèn en excés del visitant internacional. En canvi, els resultats no han estat tant dolents a les destinacions de turisme rural, ja que s'ha pogut mantenir la meitat de l'ocupació i surten, segons Duro, una mica menys malparades.

Trencar l'estacionalitat i equilibrar el pes del mercat domèstic

En conjunt, un dels pitjors mals de la Costa Daurada és la seva estacionalitat. El director de la Càtedra d'Economia Local remarca que la demarcació és la segona província espanyola amb una estacionalitat més alta i això fa que perdre els mesos d'estiu sigui sinònim de desastre.

Intentar mantenir un flux constant de visitants i fidelitzar el mercat de proximitat són dos dels aprenentatges que prenen més força després d'aquesta crisi, tot i que la recuperació del territori no serà un trajecte senzill, enmig d'aquest mar d'incertesa i amb la resta de sectors també tocats. La Costa Daurada s'esforça ara a posicionar-se com una destinació segura, però l'horitzó per refer-se se situa ja el 2021.