La nova temporada penja d'un fil, especialment les lligues no professionals en què el control i l'accés continu a proves PCR és pràcticament impossible. Queda un mes i mig perquè algunes de les primeres competicions arrenquin ja però ningú pot afirmar si els protocols de seguretat garantiran la viabilitat de les lligues.

El Nàstic es convertirà aquest dimecres en un dels primers equips que arrenca la pretemporada. Ho farà com a integrant d'una Segona B en què els controls sanitaris no poden assolir els graus d'efectivitat de Primera i Segona Divisió on, inevitablement també van produir-se positius per COVID-19.

Altres disciplines amb pressupostos molt inferiors ho tenen encara més complicat. Un dels exemples és el voleibol, en què la Federació Espanyola prepara protocols d'actuació davant la possible existència de positius entre els equips. A la Superlliga 2 hi ha dos representants territorials, el Volei SPiSP i el Cèvol Torredembarra. Les bases contemplen ajornaments puntuals amb la intenció permanent d'ajustar els calendaris a la pandèmia.

El problema no és tan sols jugar amb o sense públic, ni tan sols minimitzar el risc de contagi els caps de setmana. El dia a dia dels camps i pavellons és sanitàriament incontrolable. Moltes modalitats no tenen ni tan sols clar les dates de començament de la temporada: tot depèn de l'evolució de la crisi.

Un altre interrogant sense solució, almenys de moment, és la tornada de l'esport formatiu. La majoria d'entitats humils depenen de les quotes d'una base que desconeix si podrà activar-se mig any després de l'inici de la pandèmia o si haurà d'esperar, com a mínim, fins a l'inici del 2021.