Cèsar Puig a judici: d'advocat de la Generalitat a acusat de rebel·lió per l'1 d'octubre

 

El segon judici del Procés haurà de determinar quin paper van tenir els Mossos d'Esquadra en els fets del 20 de setembre i l'1 d'octubre de 2017 i especialment, jutjar les connexions entre la direcció policial i la política, a qui la fiscalia acusa del delicte de rebel·lió, refusat finalment al Tribunal Suprem pels líders polítics i socials del procés, ara empresonats.

Hi ha una diferència amb els polítics, els Mossos disposaven de l'abast de les armes, que mai van utilitzar-se però podrien ser claus en la tipificació del delicte. D'entre els acusats, el vallenc Cèsar Puig haurà de respondre sobre la direcció política del Departament d'Interior. Ell n'era secretari general des de 2015 i fins que va ser cessat per l'article 155.

Aquest és el càrrec directament per sota del conseller Joaquim Forn, jutjat i condemnat a 10 anys i mig de presó pel delicte de sedició. I això fixa jurisprudència.  A Puig la fiscalia li demana ara 11 anys de presó i inhabilitació per rebel·lió, encara que la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela va processar-lo per un delicte de sedició i un altre d’organització criminal pel referèndum de l’1 d’octubre.

Això va ser a l'abril de 2018. Mesos després, el desembre del 2018, el nou Govern de la Generalitat després del 155 va nomenar-lo director general de Serveis Consultius i Coordinació Jurídica del Gabinet Jurídic de la Generalitat, càrrec que ostenta actualment. De fet, és funcionari del cos d'advocats de la Generalitat des de 1999. Del 2000 al 2004 va ser també delegat del Govern al Camp de Tarragona, entre altres càrrecs que ha ostentat durant la seva carrera política.