Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem. Més informació.

La memòria d'un judici, 80 anys després

Herminia Garcia ens explica la història del seu pare, sentenciat a mort pel règim franquista i afusellat a la muntanya de l'Oliva el 15 de juliol de 1939. Ens llegeix  les últimes paraules que Isidre Garcia Ballester va escriure a la seva dona abans que s’executés la sentencia que el condemnava a mort. Era el 15 de juliol de 1939. Ara la seva filla, reviu aquest tràgic episodi rellegint una vegada més les cartes que el seu pare va fer arribar a la seva mare mentre estava confinat a la presó provincial de Tarragona. L’Herminia Garcia tenia quinze mesos de vida quan van executar el seu pare, condemnat per un delicte, deia la sentència, de rebel·lió militar. En explica que el seu pare va ser detingut quan va sortir del seu amagatall a València per conèixer la seva filla.

Isidre Garcia va ser detingut i empresonat a la presó provincial de Tarragona el 20 d’abril de 1939 i va ser condemnat a mort el 12 de maig. El 15 de juliol va ser executat a la muntanya de l’Oliva. La seva filla ens mostra una de les cartes que el seu pare li va dirigir expressament a ella i que la seva mare li va ensenyar quan ella tenia ja setze anys. En ella Isidre Garcia li explica els motius del seu afusellament, vinculats essencialment, diu, al seu activisme com articulista a la Gaceta de la República o al diari Treball de Valls.

La dona d’Isidre Garcia va guardar amb cura el testimoni escrit dels últims dies de vida del seu marit . Un mocador i unes cartes custodiades en un pot són els testimonis que li van quedar per mantenir viva la memòria en una vida centenària. L’any 2010 ca celebrar al costat de la família els seus 100 anys de vida. Va ser mateix any que es va dignificar la fossa comuna del cementiri de Tarragona. Allí hi figura el nom d’Isidre Garcia Ballester. Ara la iniciativa de la Generalitat permet fer un pas més per honrar la memòria d’una generació que va tenir la necessitat de lluitar per les seves llibertats.

0
0
0
s2sdefault