Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem. Més informació.

Mitja dècada amb Emilio Viqueira

Va incorporar-se al Nàstic el maig del 2013 i marxa poc abans de complir 5 anys com a director esportiu. L'ascens a Segona i la promoció a Primera són els seus grans èxits, i la crisi dels dos últims anys els seus punts foscos. Avui expliquem com ha estat el pas de Viqueira pel Nou Estadi.

Viqueira va sorgir la primavera del 2013 després del primer curs del Nàstic a la Segona B amb Kiko Ramírez i Javi Salamero. Des del primer dia el gallec va demanar que la humilitat fos la bandera del projecte.

La va aconseguir, malgrat el sotrac pel pèssim inici de campanya 2013-2014 amb Santi Castillejo a la banqueta, a 11 punts del líder. Viqueira va jugar-se-la amb un amic, Vicente Moreno.

La reacció va ser progressiva però suficient per colar-se al playoff, on el Nàstic va ofegar-se en la fatídica final contra el Llagostera.

Respectant els pilars del vestidor, la següent plantilla va enamorar l'afició, aconseguint l'ascens a Segona en superar el Huesca a la final. El primer pas de Viqueira i Promoesport, amb qui va accedir de la mà a Tarragona, ja s'haviat rubricat.

Sense moure excessives peces, el Nàstic va ser la sorpresa de la 2015-2016 i va quedar-se a un pas de pujar a Primera. Però a partir de l'estiu tot va canviar: la marxa de la majoria de veterans i l'arribada de noms exòtics, joves i desconeguts va capgirar la dinàmica i acabar amb Vicente Moreno.

Viqueira va creure en Merino, però Josep Maria Andreu va desistir de pressa de l'andalús. La tornada del Nano per salvar els mobles va ser el tallafoc momentani d'un divorci accelerat per l'arribada de Carreras, la desconfiança en Rodri i el comiat de Nano Rivas.

0
0
0
s2sdefault
tac12 newsletterSubscrigui's al butlletí de TAC12
per estar al dia de què passa al Camp de Tarragona