El Nàstic-Barça va deixar bon sabor de boca entre els gairebé 12.000 espectadors aplegats al Nou Estadi. L'empat (1-1) va ser just, però la teòrica diferència de nivell i el bon rendiment dels de Lluís Carreras permet que l'optimisme creixi en la recta final de la pretemporada.

Javier Mascherano va ser el principal atractiu de l'onze inicial que va presentar el Barça d'Ernesto Valverde. I també va ser l'únic visiblement preocupat per la imatge dels seus. L'altre cantó de la balança, Arda Turan que, literalment, va passejar-se per Tarragona.

En total, gairebé 12.000 espectadors a una grada que, als minuts inicials, encara assumia l'arribada dels menys previsors. I gran posada en escena d'un Nàstic amb només 3 nouvinguts com a titulars. Així, al minut 11, la insistència d'Omar Perdomo des de la línia de fons va possibilitar un refús aprofitat per Manu Barreiro a boca de canó. Els tarragonins s'avançaven en el marcador per mèrits propis. L'1 a 0 va esperonar els d'Ernesto Valverde, amb ocasions puntuals per fregar l'empat abans del descans. Però el Nàstic no va deixar de mossegar, de manera intermitent, amb perill a l'arc de Cillessen A l'equador del duel, ovació per part de la grada. De porteria a porteria perquè Dimitrievski va ser l'home més valuós del Nàstic, especialment amb aquesta doble aturada. Ara bé, aquesta acció podria haver canviat el signe del derbi: Manu Barreiro dispara i Stephane Emana l'engalta en segona instància per transformar el segon gol, això sí, anul·lat per fora de joc.

Un Nàstic-Barça on no va sorprendre l'enèsima lesió de Vermaelen. No ens esperàvem, en canvi, que al 78 Paco Alcácer marqués de falta directa. L'acció va fer justícia al vist durant tota la segona meitat. Possiblement serà l'única jugada a pilota parada on Alcácer assumirà el protagonisme en tot el curs. 1 a 1 definitiu, l'onada al Nou Estadi i la sensació ferma que aquesta és la línia a seguir per part dels de Lluís Carreras